Ara ja fa un any
que tot va començar o, més ben dit, que tot va acabar:
van acabar-se els
riures infinits sempre sense mascareta,
van acabar-se els
patis jugant amb els amics sense cura,
van acabar-se les
abraçades que tot ho arreglaven,
van acabar-se els “un besito que tot ho cura”,
van acabar-se els
dies de pluja a classe amb jocs infinits perquè tot ho podíem tocar,
van acabar-se els
dies de seure a un centímetre del teu millor amic quan et tocava de parella de
taula,
van acabar-se els dies d'anar de la mà de la mestra perquè eres el primer de la fila,
van acabar-se els
dies de compartir amb la teva amiga la diadema d'unicorn,
van acabar-se els
dies de “Et deixo la goma”,
van acabar-se els
dies trobar-nos al pati i jugar amb companys d’altres cursos...
Van acabar-se
moltíssimes coses que feien de l’escola la nostra casa.
Però, després de
tot aquest temps de la "nova normalitat", us puc confirmar què és el que no s’ha
acabat.
En aquest temps
no s’han acabat les ganes d’aprendre,
ni les ganes d’escriure,
ni les ganes d’inventar
històries,
ni les ganes de
llegir contes,
ni les baralles
per ser el primer de la fila,
ni les ganes de
jugar,
ni les ganes de sortir al pati,
ni les ganes d’estar
amb els amics,
ni les ganes de
ballar,
ni les ganes de pintar,
ni les ganes de
divertir-se,
ni els “t’estimo”,
ni les ganes de
riure...
Ara ja fa un any
els nostres nens i nenes varen viure el seu darrer dia d’escola "normal" i, tot i que ja res és
igual que abans, us volem dir, que a classe, som igualment FELIÇOS (sí, sí, amb
majúscula), i que, encara que el món es faci mil trossos allà fora, nosaltres aquí
seguim somrient! Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos en aquest nou i diferent camí i confiar en nosaltres SEMPRE!
