Ara ja fa un any...

Ara ja fa un any que tot va començar o, més ben dit, que tot va acabar:

van acabar-se els riures infinits sempre sense mascareta,

van acabar-se els patis jugant amb els amics sense cura,

van acabar-se les abraçades que tot ho arreglaven,

van acabar-se els “un besito que tot ho cura”,

van acabar-se els dies de pluja a classe amb jocs infinits perquè tot ho podíem tocar,

van acabar-se els dies de seure a un centímetre del teu millor amic quan et tocava de parella de taula,

van acabar-se els dies d'anar de la mà de la mestra perquè eres el primer de la fila,

van acabar-se els dies de compartir amb la teva amiga la diadema d'unicorn,

van acabar-se els dies de “Et deixo la goma”,

van acabar-se els dies trobar-nos al pati i jugar amb companys d’altres cursos...

Van acabar-se moltíssimes coses que feien de l’escola la nostra casa.

 

Però, després de tot aquest temps de la "nova normalitat", us puc confirmar què és el que no s’ha acabat.

En aquest temps no s’han acabat les ganes d’aprendre,

ni les ganes d’escriure,

ni les ganes d’inventar històries,

ni les ganes de llegir contes,

ni les baralles per ser el primer de la fila,

ni les ganes de jugar,

ni les ganes de sortir al pati,

ni les ganes d’estar amb els amics,

ni les ganes de ballar,

ni les ganes de pintar,

ni les ganes de divertir-se,

ni els “t’estimo”,

ni les ganes de riure...

 

Ara ja fa un any els nostres nens i nenes varen viure el seu darrer dia d’escola "normal" i, tot i que ja res és igual que abans, us volem dir, que a classe, som igualment FELIÇOS (sí, sí, amb majúscula), i que, encara que el món es faci mil trossos allà fora, nosaltres aquí seguim somrient! Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos en aquest nou i diferent camí i confiar en nosaltres SEMPRE!